la dolça espera.

Cada día més aprop del principi del final...!
Casi vuit mesos m'ha donat la naturalesa pq prengui conscienia de tu.
Vuit mesos i ja no puc estimar mes de lo que t'estimo a tu... nomes vuit mesos i ja dono la vida pq siguis feliç!
et sento tan propera...!
falta tan poquet per agafar-te la maneta i mirar-te la cara, els ulls... sentir.te respirar, donar.te de menjar.
Et mous, et sento, estas en mi, estic amb tu.
Es un amor condemnat a l'eternitat. Seràs per sempre més la meva filla, la Candela i per sempre mes seràs mes que qualsevol cosa d'aquest món.
Et sento el coeur. Somric, ploro i la tendresas s'apodera de mi.
T'espero, t'esperem amb tot l'amor per tu, petita!

temps per estimar.

Romadre en silenci... dins el cos d'algú, en plena llibertat, dins de la foscor amb el calor de l'amor que senten per tu... poc a poc ets mes gran, ocupes mes espai i prens consciencia d'alla on ets. Aquí de mentres, t'esperem... amb paciència i pausadament. T'esperem a que ens giris la vida, 180 graus i t'esperem per aprendre a cada pas al teu costat, a que ens ensenyis altre vegada a veure la vida amb els ulls de la il.lusió, la inocència i l'amor.

cuando algo acaba siempre empieza algo nuevo!!!!

Un nou viatge... un nou paissatge.

me largué de Buenos Aires...
y no podí parar de llorar en ese avión destino Madrid.
Había algo dentro de mi... de las entrañas que me provocaba demasiado dolor, sentía que me arrancaban de algo que era mio para siempre,
no entendía porqué.

al llegar a Barcelona la noche de reyes, entre feliz y desgarrada por separarme de esta ciudad que me tenía enamorada y llegar con los mios después de un año de no verlos... me dí cuenta del dolor de mis visceras...
Me estaba separando del padre del bebé que tenia dentro y que todaví no supe hasta la noche después.

Buenos Aires me dió un bebé, un marido y un futuro que nunca me imaginé!

Ciudad Porteña de mi único querer.

Aqui empieza otro viaje.


4meses de embarazo.