sábado, 3 de julio de 2010

la dolça espera.



Cada día més aprop del principi del final...!

Casi vuit mesos m'ha donat la naturalesa pq prengui conscienia de tu.
Vuit mesos i ja no puc estimar mes de lo que t'estimo a tu... nomes vuit mesos i ja dono la vida pq siguis feliç!
et sento tan propera...!
falta tan poquet per agafar-te la maneta i mirar-te la cara, els ulls... sentir.te respirar, donar.te de menjar.
Et mous, et sento, estas en mi, estic amb tu.
Es un amor condemnat a l'eternitat. Seràs per sempre més la meva filla, la Candela i per sempre mes seràs mes que qualsevol cosa d'aquest món.
Et sento el coeur. Somric, ploro i la tendresas s'apodera de mi.
T'espero, t'esperem amb tot l'amor per tu, petita!